Bones a tots,
Aquesta és la meva reflexió sobre el primer exercici de debat del Projecte III de Senyalística i Digital Signage, sobre com ens orientem i com utilitzem la senyalística.
L’espai que he trobat és el supermercat MERCADONA de Cassà de la Selva, que tinc al costat de casa. He escollit aquest espai per dues raons; la primera és que el visito freqüentment per realitzar la compra i la segona raó és perquè després d’haver viscut a tres pobles diferents de Catalunya, he pogut observar que a cada supermercat de la mateixa empresa que visito, utilitza una col·locació i distribució dels espais diferent.
He creat la hipotètica situació on demano a una amiga que em compri una massa brisa per cuinar una quiche i com ha d’arribar del punt A (fora del supermercat) al punt B (nevera on es troben les masses brises, junt amb el menjar precuinat). El recorregut que li indicaria seria el següent:
Un cop arribis al Mercadona, has d’entrar per l’entrada de la teva dreta, seguint la carretera per la qual vindràs, ho trobaràs indicat amb una fletxa que et diu ENTRADA. Seguidament trobaràs un pàrquing exterior i seguint el camí que indica el terra, també trobaràs per poder entrar a un pàrquing soterrani. Et recomano que aparquis el cotxe a fora, ja que l’entrada del pàrquing soterrani és força complicada i estreta, a més que no faràs una gran compra. Per arribar fàcilment a les neveres, et recomano que aparquis el cotxe a prop de l’entrada de l’esquerra. Un cop tinguis el cotxe aparcat, entra per l’entrada de la teva esquerra, la primera que veuràs, a on arriben les escales mecàniques del pàrquing.
Arribat aquest punt, hauràs entrat dins del supermercat i el primer passadís que veuràs visible serà el de productes de bellesa, segueix tot recte fins a arribar al final i ja veuràs que trobaràs una nevera força grossa amb productes de menjar precuinat, com ara raviolinis, lasanyes, i també la massa brisa. Ja hauràs arribat al PUNT B.
Seguidament segueix recte el següent passadís que trobaràs, que passaràs per davant dels formatges i la carnisseria, tindràs les caixes al davant. Pagues i ja està! Pots tornar cap al cotxe sense cap problema.
L’estratègia que he utilitzat per orientar al meu amic és que seguís el recorregut més fàcil, amb menys canvis de direcció per així tenir una millor orientació. Moltes vegades quan se’ns pregunta la localització d’un espai (ens pregunten pel carrer), el que se’ns pot fer més difícil d’indicar són els girs, canvis de direcció… en canvi, si el recorregut segueix una línia recta o pocs girs, serà molt més fàcil d’explicar i la persona ho podrà entendre millor. En el meu cas quan se’m pregunta com arribar a algun lloc i considero que està força lluny o pot tenir complicacions el dirigeixo cap a un lloc on trobi un senyal que li indiqui fàcilment com arribar a la localització.
En el cas d’arribar a un espai que no coneixem, podem trobar dificultats a l’hora d’orientar-nos si no trobem senyals que ens indiquin on ens trobem, o també si no hi ha objectes que ens ajudin a identificar les zones de l’espai. Per exemple, en el cas d’un supermercat en cada secció (Carnisseria, peixateria, bellesa, neteja…) es col·loca un senyal indicant que podrem comprar en aquella secció, com també els mobles i els colors que s’utilitzaran per dissenyar els interiors d’aquella zona, estaran relacionats amb el que es ven.
Una anècdota personal sobre la distribució dels elements d’aquest Mercadona fou un dia que volia comprar nata líquida. Jo vaig pensar que la trobaria o bé amb les salses, o amb els formatges. No estava. Seguidament vaig mirar amb la llet, però tampoc. Després de donar vàries voltes per les seccions que jo pensava que podria estar, vaig decidir preguntar a on es trobava a una dependenta. Em va indicar el lloc, es trobaven al costat del peix congelat i de la peixateria. Vaig pensar, quin mal lloc on col·locar la nata líquida, no s’acostuma a cuinar peix amb aquest aliment! Per tant, considero que a part d’indicar que es troba a cada secció de forma general, és molt important distribuir i organitzar els aliments (en aquest cas), amb un ordre o, millor dit, amb una certa lògica de què utilitzaràs (o cuinaràs) amb què.
En conclusió, per donar una bona orientació i una millor experiència a l’usuari, és important tenir diversos factors en compte: una bona senyalística, eficaç i entenedora, utilitzant paletes de colors que ens ajudin a identificar l’element que es troba en una zona i també crear una distribució i un ordre dels elements lògic per l’usuari, perquè així no hagi la possibilitat que es perdi o que perdi temps.
Aquest és el mapa creat del Mercadona:
Hola Cèlia, moltes gràcies per la teva explicació.
És curiosa aquesta última reflexió que fas sobre la ubicació de les coses. Te molt a veure amb el concepte de model mental. De fet, la teoria del model mental s’utilitza molt en el disseny d’usabilitat. La idea es que les persones, per tal de comprendre el món, construïm models a petita escala de la realitat que ens envolta. Ho fem a partir de l’experiència prèvia i ens serveix per prendre decisions sobre com actuar i solventar problemes.
Tu tenies clar que el peix no era el lloc per a la nata i liquida i tens raó. El model mental que ens hem construït sobre el món dels làctics inclou la nata líquida i allà és on hauria d’haver estat.
Us ha passat en altres situacions que busquéssiu una cosa i no coincidís amb el model mental que tenieu per ubicar-lo? O al revés, us ha passat que busquéssiu una cosa i la trobéssiu de manera intuitiva? Quina importància creieu que tenen els models mentals en la orientació de les persones en un espai?
Visibilitat:
Públic
Hola Cèlia,
estic totalment d’acord amb tu. Un espai sense una bona senyalística no és el mateix. I si parlem de grans superfícies amb moltes barreres arquitectòniques com són aquests supermercats, encara més. També és cert que la ubicació de la massa ens permet fer un recorregut fàcil, però com dius al final, a vegades posen els productes a llocs inversemblants per obligar-nos a passejar per tot el supermercat i així comprar quelcom més.
Salut i felicitats!
Visibilitat:
Públic
Enhorabona per l’entrada Cèlia!
Sobre l’anècdota personal que expliques, a mi sempre em passa el mateix. Mai trobo el que busco i sempre he d’acabar preguntant. Crec que la majoria de supermercats i de grans centres de distribució de materials, encara els hi queda molta feina per fer.
Pel que fa al comentari de la Rosa, crec que tot s’hauria de regir primer pel model mental, ja que tenim uns aprenentatges adquirits ja sigui per tradició o per sentit comú que ens fan agrupar els aliments o materials per apartats. Però també entenc com comenta l’Alberto que tot això sigui una estratègia del supermercat per generar recorregut i augmentar les vendes.
Visibilitat:
Públic