Per a aquesta activitat he triat l’estació de metro Paral·lel de Barcelona. És una aturada de l’L2 i L3 del metro de Barcelona en el que no hi havia estat mai, pel fet que quasi mai agaf el metro, i de fer-ho no utilitz aquesta aturada.

Caminant pel carrer arrib a on se suposa que hi hauria d’haver l’estació. La veig, però tampoc és una cosa que destaqui molt sobre la vista del carrer, gairebé el punt més fort de referència és el cartellet alt vermell de Metro, però que no indica el nom de l’aturada. Almanco vaig arribar a aquesta entrada, perquè la que hi havia a l’altra banda de carrer tenia encara menys senyalització que facilitàs la seva vista.

A mesura que m’acost veig el panell del Metro a mà dreta sortint per les escales de l’estació, el qual no havia vist fins a acostar-m’hi, on aquí ja indica el nom de l’aturada (no gaire gran), les línies i el mapa del metro. A l’altra banda té un cartell publicitari dirigit als cotxes del carrer de Paral·lel.

Vaig entrar a l’aturada, i fins al moment diria que és el primer cop que has de veure el nom sí o sí, ja que, al panell d’abans, podries anar un poc despistat i no vorer-ho, ja que no destaca gaire per sobre la resta d’elements en canvi aquí t’ho indiquen bastant més concisament, sense ser però, tot lo eficient que podria ser.

En entrar la impressió que vaig tenir era de veure moltes coses. El cap va anar filtrant fins a distingir l’indicador que no es pot fumar, i de deixar el cigarret a aquell cendrer enterra, llavors el cartell gros del Metro de Barcelona, amb un missatge una mica absurd en la meva opinió “Bon viatge” i davall algunes indicacions extres sobre coses que es poden fer o no dins el Metro.

Llavors hi havia un passadís, amb senyals temporals a terra, en el que podies seguir recte, o voltar a la dreta, però es veu que el que segueix recte és l’altra sortida, pel s’ha d’anar cap a la dreta.

Anant cap a la dreta segueixes per un altre passadís, el qual a mà esquerra té la senyalització d’aturades del Metro, la qual quasi no vaig veure per haver vengut d’aquell costat. Si vens de l’altre, t’ho trobes de front, però d’aquest, si vas una mica despistat o amb pressa ja no ho veus.

Baixes unes escales i de front hi ha l’entrada a les vies. Com l’espai és petit, es veuen les màquines sense necessitat de senyalització. A la paret hi ha el mapa i horaris del metro i a dalt de les portes més senyalitzacions i prohibicions.

Elements

A l’exterior de l’estació tenim el panell que ens informa que allò és una aturada de metro, i del nom d’aquesta. També hi ha el mapa i els símbols de les línies de metro que connecta l’aturada.

En entrar veus una paret amb diferents senyals. Entre elles a terra un cartell vermell molt cridaner amb pictogrames i una mica de text molt breu deixant clar el missatge que no es pot fumar dins el metro i una espècie de palangana per a dipositar les llosques.

A la mateixa paret hi ha el panell amb un espai vermell molt cridaner, però de missatge quasi nul, en canvi abaix, en un fons negre hi torna a haver pictogrames universals sobre algunes prohibicions o aclariments sobre l’ús del metro. A tot això acompanya un text pràcticament il·legible de petit que és sobre aquestes prohibicions.

En voltar, veus un panell gros i groc, amb uns senyals temporals per a la situació de la Covid-19. Aquest té un color diferent per a indicar que es tracta d’un tema a part del funcionament del metro, però així i tot important. A aquest hi ha normes/recomanacions escrites en les dues llengües cooficials de Barcelona, totes acompanyades amb un pictograma que no en tots els casos seria suficient. Per exemple, un pictograma de la mascareta, seria suficient per a indicar que s’ha de dur mascareta, però la recomanació de no viatjar en hora punta, no està ben representada pel pictograma del rellotge, per tal totes tenen text i imatge.

Més endavant hi ha aquest cartell sobre la neteja de mans amb gel hidroalcohòlic. Aquest torna a tenir breus indicacions en castellà i català, acompanyat de pictogrames bastant descriptius sobre com fer servir el dispositiu amb el peu, i com rentar-se bé les mans, aquí el text no seria estrictament necessari, però ajuda.

Tenim uns plànols i mapes per a poder ubicar-nos millor i que ens sigui més senzill utilitzar el metro. Aquests estan situats davall un pictograma bastant universal, la “i” d’informació.

Quan estem ja a punt d’entrar al metro, enlairats hi ha aquests senyals amb pictogrames clars i senzills recordant algunes prohibicions, la presència de càmeres de seguretat i com fer servir les portes en alguns casos concrets.

Reflexió

Aquesta aturada es troba no només enmig d’una gran zona on viu molta gent, sinó que a més és zona d’espectacles, teatres, clubs nocturns, etc. Per tant hi ha moltíssima afluència de persones durant tot el dia.

Entenc que si fas ús sovint del sistema de metros de Barcelona, quasi ni donis atenció als senyals, però és vera que per a un turista acostumat a un altre sistema de senyalística, o per a gent que no ha viatjat en metro entenc que no està tot tan ben senyalitzat com podria.

Crec que l’estació de metro des del carrer s’hauria de poder distingí des de més enfora, ja que si algú no sap on és, però l’està cercant, pot dificultar una mica l’arribada. Ja que aquesta no destaca per sobre els altres possibles elements urbans, així com per exemple algunes altres aturades amb un marc de ferro i el nom de la parada ben gros juntament amb el símbol del metro.

M’agrada el detall del mapa de metro a fora, així un pot consultar si realment ha de fer servir una línia o un altre abans d’entrar.

En entrar, és vera que els dos senyals vermells destaquen sobre la resta, ja que on els importants, però trob que estan d’atribuïts d’una manera una mica confusa i poc agradable a la vista, amb quadres de llum pel mig, i capses d’electricitat, Trob que s’haurien d’amagar tots aquests elements, i trobar una forma que el panell publicitari és veies només quan has de sortir, ja que vorer-ho així quan has d’entrar també pot arribar a confondre.

Crec que el panell vermell gran no està ben aprofitat, ja que, conté un missatge bastant redundant i que aporta poc, el qual segurament no rep gaire atenció, mentre que els pictogrames amb informació important queden basant amagats per la mida i color de l’altre.

L’esquema de la línia de metro hauria d’anar més endavant perquè com ja he comentat, és molt fàcil no veure-ho.

No crec que els mapes i horaris estiguin tot el clar que podrien ser, ja que, vaig veure a un grup de joves, aturar-s’hi davant i estar una molt bona estona intentant aclarir on anaven.

A les màquines de tiquets, hi ha un cartell gros on posa “tiquets” el qual no sé si és lo suficientment universal perquè qualsevol entengui, ja que a més, compta amb d’os pictogrames sobre informació i demanar ajuda que crec que podrien arribar a confondre una mica, però no deixa que són les úniques màquines allà, i no crec que algú no arribàs a entendre que són les que has de fer servir.

L’espai

El Parc del Secà està situat entre el Polígon Industrial de Bufalvent de Manresa i el Parc ambiental (deixalleria i gestió de residus), apartat de qualsevol barriada de la ciutat i desconegut per molta gent de la ciutat i comarca. Aprofitant la Festa Major de Manresa d’enguany, el Consorci del Bages per a la gestió de residus, ha habilitat rutes senyalitzades a través del parc i ho va publicitar en els diferents mitjans de comunicació de la comarca per donar-lo a conèixer.

Els tres itineraris què disposa el Parc del Secà, d’aproximadament 1 quilòmetre de recorregut cadascun i connectats entre ells, han estat pensats per tenir contacte amb la natura, l’agricultura tradicional i valorar el conreu de secà, molt important a la comarca del Bages. Els itineraris inviten a l’usuari a descobrir i caminar entre conreus de secà (vinya, oliveres o ametllers), barraques de vinya, els antics canals de pedra per canalitzar l’aigua, tines d’aigua o els murs de pedra seca.

A causa de la seva situació geogràfica, els itineraris aprofiten per travessar els diferents nivells que van construir els pagesos per poder conrear les vinyes tot i el desnivell pronunciat de la muntanya.

Amb aquest parc els visitants poden gaudir d’aquest espai natural fent esport, passejant o simplement desconnectant de la ciutat mentre es contempla el paisatge.

Sistema de senyalística

La tipologia de l’espai (espai patrimonial) condiciona el tipus de senyalització que ens anem trobant al llarg del recorregut. Els mapes, la senyalització d’itineraris o els panells informatius al costat dels punts d’interès són part de la senyalística més evident, però també trobem altres recursos què ens ajuden a guiar-nos pel parc, com seria el mateix camí que ens condueix a través de la natura o les tanques de seguretat què ens ajuden a detectar el camí a distància.

S’ha utilitzat la fusta per construir els diferents punts informatius i tons marrons per integrar-ho tot amb el medi natura. Tant el mobiliari de fusta com la part gràfica forma part de la identitat del parc, ens ajuda a concebre-ho com a una unitat i ens fa saber que estem dins d’aquest.

Tan bon punt arribes a l’entrada del Parc del Secà, ens trobem amb un mapa realitzat a partir d’una fotografia aèria on ens delimiten la zona del parc i ens ajuda a situar-nos dins l’espai, però no trobem cap rastre dels nous itineraris que es nomenaven en els mitjans de comunicació, només s’indica amb un pictograma i un text petit que hi ha itineraris senyalitzats. Si vas al parc buscant aquests itineraris, com va ser el meu cas, pot dur a confusió i acabes dubtant si realment estàs en el lloc correcte.

Un cop t’endinses en el camí, a uns 500m aproximadament, ens trobem amb un altre mapa on aquí sí que s’indiquen els itineraris. El mapa, situat en posició horitzontal, inclinat lleugerament i a una alçada suficient per ajudar a visualitzar la informació al màxim possible d’usuaris mentre es contrasta amb les vistes, ajudant-te així a situar-te dins l’entorn. A cada itinerari se li ha assignat un color, un nom (relacionat amb la vegetació de l’entorn) i un pictograma per identificar-los fàcilment. En les tres formes d’identificar els itineraris (color, nom i pictograma), trobem un component de disseny universal en la senyalística del parc, ja que és fàcil d’entendre, independentment de l’experiència de l’usuari, el coneixement, les habilitats lingüístiques o el nivell de concentració, cada usuari pot seguir la fórmula que li va millor.

No tornem a trobar cap mapa fins a l’altra punta del parc, on també es troba una altra entrada a aquest. Per tal d’orientar-nos al llarg de l’itinerari, en els punts on hi ha encreuament de camins s’han col·locat uns cartells direccionals que ens indiquen el camí a seguir segons l’itinerari que es vol fer. Aquests cartells direccionals tenen una alçada suficientment elevada (2 metres aprox.) per poder ser vistos a distància i ajudar a orientar-te quan els veus de lluny.

També trobem cartells informatius en diferents punts d’interès, com seria al costat de les barraques de vinyes, les tines d’aigua o vegetació que ens ajuden a interpretar l’espai i la seva història. Aquests cartells estan col·locats a prop de terra, al costat de cada element per interferir el mínim possible en el paisatge i el camí.

En un parell de punts trobem uns panells amb una fotografia panoràmica on s’observa el mateix paisatge que tenim davant, però amb informació dels diferents elements paisatgístics. L’alçada i inclinació del panell és la mateixa que la del mapa de l’entrada (80cm aprox.), una mesura que s’adapta a usuaris de diverses alçades.

El mateix camí i les tanques que anem trobant al llarg del recorregut, també formen part de la senyalística del parc. Aquests elements ens ajuden a seguir un rumb i a veure clar per on hem de passar, ja que en estar al mig de la natura, a vegades es pot arribar a dubtar. Les tanques, més enllà de la funció d’evitar caigudes a nivells inferiors, ens ajuda a localitzar el camí a certa distància tot i ser de fusta marró i integrar-se en l’ambient.

Reflexió Personal

En el Parc del Secà ens trobem amb un sistema de senyalística adient, clar i entenedor per a l’usuari. El parc té els elements justos per no saturar massa el paisatge i a l’usuari se li dóna informació per poder interactuar amb l’espai, però també la llibertat suficient per gaudir tranquil·lament de la natura.

Els pocs usuaris què em vaig trobar, anaven de cara a la idea en el seu recorregut, exceptuant una parella. Vam començar pel mateix itinerari, ens vam distanciar i vam acabar escollint itineraris diferents, en trobar-nos de cara, van dubtar i em van comentar que no sabien si anaven en direcció correcta, però aquests itineraris no estan pensats per tenir una direcció marcada, sinó que cadascú pot elegir el que més li convinguí. Això pot arribar a confondre a gent que busqui o esperi una ruta més marcada.

Per poder millorar el sistema, s’haurien d’acabar de solucionar certs problemes que poden dificultar l’orientació. Des d’un bon principi, a l’arribada del parc aniria bé senyalitzar els diferents itineraris per deixar clar totes les opcions abans de començar. Com una part més de la senyalística, certes parts dels camins, sobretot les més llunyanes, ens trobem amb un camí desdibuixat, amb moltes herbes i poc clar per on has de seguir.

Introducció

L’espai seleccionat per a dur a terme aquesta primera activitat és el Monestir de Santa Maria de Poblet, situat al terme municipal de Vimbodí i Poblet, a la comarca de la Conca de Barberà.
Fundat l’any 1150, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1991 i és un dels tres monestirs que formen la Ruta del Cister, fet que el converteix en un dels referents del turisme cultural en l’actualitat.

Fa pocs anys que s’ha instal·lat un sistema de senyalització senzill per guiar als visitants en els diferents espais d’aquest entorn per tal que hi puguin interactuar amb llibertat però seguint un ordre de visita. A més, aquests cartells ajuden a identificar les diferents zones visitables i altres espais com restaurants o punts d’informació.
Tot i que amb la situació actual ha fet que es redueixi el nombre de visites, el Monestir de Santa Maria de Poblet rep una gran afluència de visites i, amb aquest sistema de senyalització, s’ha intentat que les visites siguin més fluïdes i no es produeixin aglomeracions de gent dins del recinte.

És un espai molt ampli i envoltat de natura, realment és un espai molt bonic i que transmet molta pau. Al ser un espai molt visitat, disposa d’un pàrquing molt ampli a uns metres per no provocar una aglomeració de vehicles a l’entrada i facilitar l’accés a peu. Durant el recorregut per arribar des de l’entrada al recinte a l’entrada al monestir trobem diferents espais com: una botiga amb productes de la comarca, una oficina de turisme a mode de recepció on trobar informació, una granja cafeteria, un restaurant i el monestir per a visitar, a més d’algunes petites zones verdes amb bancs de fusta i fonts per poder descansar.

El sistema de senyalística

El sistema de senyalística és funcional i minimalista.

Els senyals que trobem són alguns cartells informatius i diversos indicatius dels espais, que ajuden a guiar a l’usuari durant el recorregut. Els senyals que ens indiquen cada espai són panells rectangulars instal·lats al terra i d’una alçada correcta per a que qualsevol usuari els pugui llegir, ja que queden aproximadament a l’alçada dels ulls i no obliguen a l’usuari a fer posicions forçades per a llegir. Estan explicats en 4 idiomes: català, castellà, anglès i francès per a facilitar la comprensió als visitants internacionals. Els panells són de color vermell i amb tipografia en color blanc i la seva lectura és molt fàcil i agradable a la vista, a més, els colors escollits contrasten amb els colors de l’entorn perfectament i no trenquen amb l’estètica del recinte. La tipografia és clara i adequada i va acompanyada de fletxes que indiquen les direccions de cada espai. La seva ubicació permet recórrer l’espai fàcilment i sense pèrdues.

També trobem un mapa del recinte. És bastant clar, distingeix molt bé les zones del recinte diferenciant-les per colors i adjuntant una llegenda per a entendre tota la informació.

Tots els senyals estan bastant ben ubicats i faciliten molt la orientació dins del recinte. Al tractar-se d’un espai molt ampli, considero que la ubicació dels senyals és correcta i ajuda a l’usuari a desplaçar-se per tot el recinte sense crear confusió.

Usuaris

Després de fer una visita a l’espai i analitzar el sistema de senyalística jo mateixa, passo a observar els usuaris que en aquell moment estan visitant el recinte.

Degut a la situació actual, el nombre de visitants s’ha reduït molt, així que resulta més complicat analitzar la interacció dels usuaris amb l’espai. Tot i així, els pocs usuaris que hi ha es mouen amb fluïdesa i amb calma i tranquil·litat, es pot notar com gaudeixen de l’entorn i de la visita. Realment l’entorn és molt agradable. Tots els usuaris consulten els cartells i els senyals per tal de poder guiar-se, i sembla que els entenen perfectament perquè no sembla que tinguin cap problema d’orientació. Entren a l’oficina de turisme a realitzar consultes i, de camí al monestir, alguns d’ells s’assenten als bancs que troben pel camí i observen l’entorn. Per les seves expressions, es pot veure que realment la visita els resulta molt agradable.

Conclusions

Després d’observar tot el recinte i la interacció que hi tenen els usuaris al desplaçar-se en ell, penso que el sistema de senyalística és correcte. Tots els cartells estan ben ubicats, ajuden a l’usuari a orientar-se sense problemes i la seva lectura és clara, àgil i entenedora.

Em sembla que l’elecció de colors i tipografia és encertada, ja que el color destaca però no trenca amb l’harmonia de l’entorn.

El edificio elegido para esta primera PAC es el centro comercial Alcampo de Sant Boi de Llobregat. Es un lugar que, aunque lo tengo relativamente cerca, 20 minutos, nunca había ido.

El edificio construyó en el año 1997 aunque hasta hace bien poco, 2 años, no se terminó de construir el 100% del área asignada, unos 55.000 metros cuadrados, de construcción y es ahora cuando mayor afluencia de tránsito de personas te puedes encontrar debido a los múltiples negocios y lugares de ocio que allí puedes encontrar.El edificio consta en un 75% de su distribución en una sola planta y el otro 25% en dos plantas donde se pueden encontrar los lugares de comida y ocio de la zona.

En esta primera PAC vamos a analizar la señalética del hipermercado Alcampo que se encuentra en su interior.

DESCRIPCIÓN DEL SISTEMA DE SEÑALÉTICA

Ya cuando llegas al parking del centro comercial encontramos en la propia fachada del edificio la señal de identidad del establecimiento en un cartel de dimensiones gigantescas que nos indica inequívocamente la situación del hipermercado y las entradas de acceso.

Ambas entradas llegan a un hall nos muestran justo de frente al fondo los accesos abiertos al hipermercado, pero para ello debemos cruzar una amplia galería a izquierda y derecha en donde se encuentran situados los locales comerciales de los demás negocios del centro comercial.

Cuando llegamos a la entrada del hipermercado, nos encontramos una gran área diáfana de techos altos que facilita la aglomeración de señales de diferente índole que puede llegar confundir al visitante.

A primera vista apreciamos con claridad carteles indicativos de acceso y ubicación de servicios adicionales al hipermercado como son el área de información o ludoteca.

Así mismo, encontramos en la parte superior a una altura y distancia prudencial para que su contenido sea legible, las señales informativas referente a los servicios que el hipermercado ofrece y su horario comercial.

En el suelo encontramos las señales de dirección y distanciamiento integradas en el ecosistema conforme a la normativa COVID. El flujo de usuarios y su comportamiento demuestran que en esta primera parte del trayecto entiende y respeta la información de las señales.

Una vez accedemos al interior del supermercado, lo primero que encontramos con amplios pasillos que facilitan la circulación de los usuarios y a primera vista son alargados carteles promocionales verticales colgados del techo, que no solo nos aporta información sobre la posición de las ofertas, sino que también nos indica la ubicación de los diferentes pasillos del establecimiento.

También podemos encontrar cartelería de gran tamaño completamente visual muy descriptiva que nos indica la ubicación de las diferentes áreas del establecimiento y qué podemos encontrar en su interior.

También encontramos señales informativas de emergencias cada 25 metros claramente identificables y separados de otros carteles para que sean bien visibles en caso de cualquier tipo de incidente.

Si accedemos dentro de cada una de las áreas podremos distinguir varios existen tres tipos de señalización según la según la cantidad de subsecciones que contiene y que nos aportan otro tipo de información de la encontrada hasta ahora.

En las áreas grandes encontramos su división a través de cartelería informativa luminosa separadas entre sí y visibles a 360º, el comportamiento de los usuarios dentro de estás áreas se focalizan en aglomeraciones en puntos muy concretos dejando mucho espacio libre entre ellos.

Por otro lado, existen áreas con un género específico, en este caso hablamos de textil, en el que al propio hipermercado le interesa que el usuario se pierda por sus pasillos y la información que podemos encontrar en las señales son específicas en cuanto a contenido, pero no a ubicación.

Por último, encontramos áreas más específicas en contenido que necesita un refuerzo de señales más descriptivas que ayuden al usuario a encontrar lo que está buscando, es por ello que se usa cartelería para mostrar el inicio y el final de la subsección. En este tipo de subsecciones el usuario suele ser rápido tomando decisiones.

 REFLEXIÓN PERSONAL

Hoy en día nos encontramos en un mundo en que la sociedad vive mayormente influenciada por la multitud de inputs que le rodea y la señalética es la clave. El dónde y el cómo esté reflejada la información hará que el comportamiento de los usuarios se uno u otro ya que, hace mucho tiempo que dejamos de guiarnos por la intuición ye hemos creado la necesidad de que deben informarnos en todo momento hacia dónde vamos, que nos pueden ofrecer y qué nos vamos a encontrar.

En el caso de la señalética dentro de los hipermercados adquiere un valor añadido ya que, su influencia es tan grande que, puede hacer perder o ganar mucho dinero al establecimiento y dependerá de su éxito o fracaso. En pocas palabras, nos encontramos en un entorno en el que más que mantener el cuidado de la información entramos en la rama del marketing y la explotación de la señalética para ello.

Como en el caso anterior, Alcampo ha sabido bien suministrar las dosis de información según el contenido de cada área de tal modo que, vemos claramente cuando le interesa informar detalladamente al usuario para que compre rápido y no pierda el tiempo y cuando hace lo contrario haciendo que el usuario esté un tiempo añadido en el área buscando que adquiera más productos.

Per realitzar aquesta part, he escollit la Biblioteca Bims, és la biblioteca més important de la ciutat (Sabadell), feia molt de temps que no hi anava i amb la situació actual i la feina, ha sigut l’espai que millor accés tenia aquests dies.

L’espai

La Biblioteca Bims s’emplaça en el que antigament era el major establiment industrial de filatura de llana i de teixits estampats de Sabadell, cal dir que Sabadell va ser molt reconegut a tot el país per la seva història tèxtil, per aquest motiu tenim molts “vapors” i naus, restes de la nostra història per tota la ciutat.

L’antic Vapor va ser fundat l’any 1867 per Josep Oriol Badia i Juncà (1815-1876), i projectat pel mestre d’obres José Lacueva i Sanfeliu, va esdevenir un exemple representatiu de vapor tèxtil de doble amplada, amb una planta i pis. És el vapor millor conservat d’acord amb l’estat original, i per això té un gran valor històric. Les finestres són més grans a la planta baixa per aprofitar l’entrada de llum natural i més petites al primer pis, que era emprat com a magatzem. En la seva etapa dedicada a la indústria tèxtil llanera, que mantingué l’activitat fins al primer terç del segle XX, el vapor va gaudir de la seva proximitat amb la via del tren (que encara està situat just enfront) i de la bona comunicació amb la resta d’indústries del riu Ripoll.

La reforma actual és un obre de l’arquitecte Josep Palau Grau i es va inaugurar l’any 2002, consta de més de 4.700 m2 de superfície útil, dividida en tres plantes -dues d’ús públic i una de magatzem-, amb gairebé 400 punts de lectura i treball, una capacitat per a més de 165.000 documents. La construcció interior manté pilars de fosa, sostres de fusta i rajola, coberta d’encavallades de fusta i acabat de teula, que reprodueix l’estructura original. A la planta baixa es troba l’àrea de música i cinema, la zona de diaris i revistes, l’àrea infantil i el servei de préstec. A la primera planta, accessible mitjançant ascensor, hi ha el fons general de coneixement i de ficció, el servei d’accés a internet, el servei d’informació, la sala d’estudi, una aula tecnològica i dues aules de treball i reunió.

Senyalística a l’espai

A la biblioteca Bims els diversos senyals i pictografies que hem trobat, són més explicatives que no tan orientatives. Durant la visita, recorrent l’espai trobem de manera repetida un seguit de pictografies que ens comuniquen pautes de comportament dins de l’espai i informació.

Per altra banda, a nivell orientatiu ens trobem d’altres repartides pels diferents “passadissos”. Hi ha tòtems o cartells que ens informen del contingut que trobarem en aquella secció, i d’altres que ens informen la direcció.

Aquesta manera de fer no tan sols la trobem per indicar el “contingut o categoria” de l’espai, també és utilitzat per informar d’altres serveis que ofereixen com és l’exemple de la següent fotografia on informen del servei de fotocòpies, però que és emprat per d’altres.

A la segona planta, també trobem un tòtem una mica amagat, amb el mapa de l’edifici diferenciant les zones pel seu contingut per tal d’ubicar-se millor; dic una mica amagat perquè es troba just pujar les escales que a priori podria semblar que està molt a la vista, però el dibuix del mapa està “mirant” cap a les sales d’estudi per tant just al pujar et trobes un tòtem negre, no és fins que fas un vol i passes per darrere que t’adones.

No poden faltar altres senyals més generals com és l’exemple dels serveis, sortides d’emergència, etc… on aquest cop si que utilitzen pictografia un cop més com en les primeres que hem exposat.

Reflexió

No entenc com han pogut posar un adhesiu transparent amb el nino blanc sobre un vidre, que el fons és blanc també i òbviament s’ha hagut de posar per escrit amb una bona taca negra.

En resum, tots els usuaris acaben preguntant a informació per allò que vol en comptes de buscar-ho ells, a no ser que es coneguin molt bé l’espai per ser usuaris assidus, i crec que una gran millora seria tenir senyals orientatius a una alçada considerable que no topi amb cap mobiliari i mirant al teu voltant puguis orientar-te de manera àgil, reforçant els textos amb una pictografia que ajudi a l’usuari a “llegir” o ubicar-se a distància i amb una inversió de temps mínima.