PAC1 – Descobrir la senyalística

Per realitzar aquesta part, he escollit la Biblioteca Bims, és la biblioteca més important de la ciutat (Sabadell), feia molt de temps que no hi anava i amb la situació actual i la feina, ha sigut l’espai que millor accés tenia aquests dies.

L’espai

 

La Biblioteca Bims s’emplaça en el que antigament era el major establiment industrial de filatura de llana i de teixits estampats de Sabadell, cal dir que Sabadell va ser molt reconegut a tot el país per la seva història tèxtil, per aquest motiu tenim molts “vapors” i naus, restes de la nostra història per tota la ciutat.

L’antic Vapor va ser fundat l’any 1867 per Josep Oriol Badia i Juncà (1815-1876), i projectat pel mestre d’obres José Lacueva i Sanfeliu, va esdevenir un exemple representatiu de vapor tèxtil de doble amplada, amb una planta i pis. És el vapor millor conservat d’acord amb l’estat original, i per això té un gran valor històric. Les finestres són més grans a la planta baixa per aprofitar l’entrada de llum natural i més petites al primer pis, que era emprat com a magatzem. En la seva etapa dedicada a la indústria tèxtil llanera, que mantingué l’activitat fins al primer terç del segle XX, el vapor va gaudir de la seva proximitat amb la via del tren (que encara està situat just enfront) i de la bona comunicació amb la resta d’indústries del riu Ripoll.

 Biblioteca Vapor Badia

La reforma actual és un obre de l’arquitecte Josep Palau Grau i es va inaugurar l’any 2002, consta de més de 4.700 m2 de superfície útil, dividida en tres plantes -dues d’ús públic i una de magatzem-, amb gairebé 400 punts de lectura i treball, una capacitat per a més de 165.000 documents. La construcció interior manté pilars de fosa, sostres de fusta i rajola, coberta d’encavallades de fusta i acabat de teula, que reprodueix l’estructura original. A la planta baixa es troba l’àrea de música i cinema, la zona de diaris i revistes, l’àrea infantil i el servei de préstec. A la primera planta, accessible mitjançant ascensor, hi ha el fons general de coneixement i de ficció, el servei d’accés a internet, el servei d’informació, la sala d’estudi, una aula tecnològica i dues aules de treball i reunió.

 

Senyalística a l’espai

A la biblioteca Bims els diversos senyals i pictografies que hem trobat, són més explicatives que no tan orientatives. Durant la visita, recorrent l’espai trobem de manera repetida un seguit de pictografies que ens comuniquen pautes de comportament dins de l’espai i informació.

 

Per altra banda, a nivell orientatiu ens trobem d’altres repartides pels diferents “passadissos”. Hi ha tòtems o cartells que ens informen del contingut que trobarem en aquella secció, i d’altres que ens informen la direcció.

 

 

Aquesta manera de fer no tan sols la trobem per indicar el “contingut o categoria” de l’espai, també és utilitzat per informar d’altres serveis que ofereixen com és l’exemple de la següent fotografia on informen del servei de fotocòpies, però que és emprat per d’altres.

A la segona planta, també trobem un tòtem una mica amagat, amb el mapa de l’edifici diferenciant les zones pel seu contingut per tal d’ubicar-se millor; dic una mica amagat perquè es troba just pujar les escales que a priori podria semblar que està molt a la vista, però el dibuix del mapa està “mirant” cap a les sales d’estudi per tant just al pujar et trobes un tòtem negre, no és fins que fas un vol i passes per darrere que t’adones.

No poden faltar altres senyals més generals com és l’exemple dels serveis, sortides d’emergència, etc… on aquest cop si que utilitzen pictografia un cop més com en les primeres que hem exposat.

 

 

Reflexió

Tenint en compte que un sistema de senyalística ha d’ajudar a l’usuari a ubicar-se i orientar-se a l’espai, crec que el sistema utilitzat o els senyals que trobem a la Biblioteca Bims no són òptims o suficients, des del meu punt de vista es podrien millorar notablement.

A nivell d’orientació no hi ha cap senyal que m’ajudi a orientar-me realment, he d’anar buscant tot de manera constant fins a topar de morros i llavors, és quan tinc el senyal. L’exemple que podem entendre tots és el de serveis, l’usuari sempre intenta mirar al seu voltant per trobar un senyal que t’indiqui cap a on has d’anar i ser guiat, en aquest cas, en cap lloc veuràs cap senyal fins que no vas caminant per l’espai i veus el senyal a l’entrada dels serveis, a més aquests es troben a la segona planta. Però no tan sols això, si ens fixem en la següent foto, veurem al fons el punt d’informació.

La “i” es troba a terra, des del meu punt de vista això és un gran error, òbviament la icona de la “i” és universal però qui mira a terra per ubicar-se? És més, no i trobem cap senyal al sostre, o a una alçada per sobre del mobiliari (com a altres espais tipus aeroports, trens, museus, centres comercials, bricolatge…), per tant tota l’estona has d’anar descobrint, passejant per la biblioteca o finalment anar a un punt d’informació i que et diguin el passadís on es troba el llibre que busques com quan preguntes pel carrer per arribar a algun lloc que no coneixes….o que t’acompanyin i el busquin amb tu.

El sistema de tòtems potser podríem dir que és una bona idea, però crec que és bona com a reforç no com a base, pel mateix que deia, has d’anar caminant i descobrint, a més aquest podrien estar reforçats amb algun sistema pictogràfic per a identificar més ràpidament o fins i tot per a les persones que no parlen català i estan buscant algun llibre en castellà o llengua estrangera, les icones són un llenguatge universal que ens ajuden a comunicar-nos de manera més fluida.

Em va sobtar molt trobar-me una porta per a personal autoritzat on l’adhesiu no es veu per un erro d’ús.

No entenc com han pogut posar un adhesiu transparent amb el nino blanc sobre un vidre, que el fons és blanc també i òbviament s’ha hagut de posar per escrit amb una bona taca negra.

En resum, tots els usuaris acaben preguntant a informació per allò que vol en comptes de buscar-ho ells, a no ser que es coneguin molt bé l’espai per ser usuaris assidus, i crec que una gran millora seria tenir senyals orientatius a una alçada considerable que no topi amb cap mobiliari i mirant al teu voltant puguis orientar-te de manera àgil, reforçant els textos amb una pictografia que ajudi a l’usuari a “llegir” o ubicar-se a distància i amb una inversió de temps mínima.