L’espai

El Parc del Secà està situat entre el Polígon Industrial de Bufalvent de Manresa i el Parc ambiental (deixalleria i gestió de residus), apartat de qualsevol barriada de la ciutat i desconegut per molta gent de la ciutat i comarca. Aprofitant la Festa Major de Manresa d’enguany, el Consorci del Bages per a la gestió de residus, ha habilitat rutes senyalitzades a través del parc i ho va publicitar en els diferents mitjans de comunicació de la comarca per donar-lo a conèixer.

Els tres itineraris què disposa el Parc del Secà, d’aproximadament 1 quilòmetre de recorregut cadascun i connectats entre ells, han estat pensats per tenir contacte amb la natura, l’agricultura tradicional i valorar el conreu de secà, molt important a la comarca del Bages. Els itineraris inviten a l’usuari a descobrir i caminar entre conreus de secà (vinya, oliveres o ametllers), barraques de vinya, els antics canals de pedra per canalitzar l’aigua, tines d’aigua o els murs de pedra seca.

A causa de la seva situació geogràfica, els itineraris aprofiten per travessar els diferents nivells que van construir els pagesos per poder conrear les vinyes tot i el desnivell pronunciat de la muntanya.

Amb aquest parc els visitants poden gaudir d’aquest espai natural fent esport, passejant o simplement desconnectant de la ciutat mentre es contempla el paisatge.

Sistema de senyalística

La tipologia de l’espai (espai patrimonial) condiciona el tipus de senyalització que ens anem trobant al llarg del recorregut. Els mapes, la senyalització d’itineraris o els panells informatius al costat dels punts d’interès són part de la senyalística més evident, però també trobem altres recursos què ens ajuden a guiar-nos pel parc, com seria el mateix camí que ens condueix a través de la natura o les tanques de seguretat què ens ajuden a detectar el camí a distància.

S’ha utilitzat la fusta per construir els diferents punts informatius i tons marrons per integrar-ho tot amb el medi natura. Tant el mobiliari de fusta com la part gràfica forma part de la identitat del parc, ens ajuda a concebre-ho com a una unitat i ens fa saber que estem dins d’aquest.

Tan bon punt arribes a l’entrada del Parc del Secà, ens trobem amb un mapa realitzat a partir d’una fotografia aèria on ens delimiten la zona del parc i ens ajuda a situar-nos dins l’espai, però no trobem cap rastre dels nous itineraris que es nomenaven en els mitjans de comunicació, només s’indica amb un pictograma i un text petit que hi ha itineraris senyalitzats. Si vas al parc buscant aquests itineraris, com va ser el meu cas, pot dur a confusió i acabes dubtant si realment estàs en el lloc correcte.

Un cop t’endinses en el camí, a uns 500m aproximadament, ens trobem amb un altre mapa on aquí sí que s’indiquen els itineraris. El mapa, situat en posició horitzontal, inclinat lleugerament i a una alçada suficient per ajudar a visualitzar la informació al màxim possible d’usuaris mentre es contrasta amb les vistes, ajudant-te així a situar-te dins l’entorn. A cada itinerari se li ha assignat un color, un nom (relacionat amb la vegetació de l’entorn) i un pictograma per identificar-los fàcilment. En les tres formes d’identificar els itineraris (color, nom i pictograma), trobem un component de disseny universal en la senyalística del parc, ja que és fàcil d’entendre, independentment de l’experiència de l’usuari, el coneixement, les habilitats lingüístiques o el nivell de concentració, cada usuari pot seguir la fórmula que li va millor.

No tornem a trobar cap mapa fins a l’altra punta del parc, on també es troba una altra entrada a aquest. Per tal d’orientar-nos al llarg de l’itinerari, en els punts on hi ha encreuament de camins s’han col·locat uns cartells direccionals que ens indiquen el camí a seguir segons l’itinerari que es vol fer. Aquests cartells direccionals tenen una alçada suficientment elevada (2 metres aprox.) per poder ser vistos a distància i ajudar a orientar-te quan els veus de lluny.

També trobem cartells informatius en diferents punts d’interès, com seria al costat de les barraques de vinyes, les tines d’aigua o vegetació que ens ajuden a interpretar l’espai i la seva història. Aquests cartells estan col·locats a prop de terra, al costat de cada element per interferir el mínim possible en el paisatge i el camí.

En un parell de punts trobem uns panells amb una fotografia panoràmica on s’observa el mateix paisatge que tenim davant, però amb informació dels diferents elements paisatgístics. L’alçada i inclinació del panell és la mateixa que la del mapa de l’entrada (80cm aprox.), una mesura que s’adapta a usuaris de diverses alçades.

El mateix camí i les tanques que anem trobant al llarg del recorregut, també formen part de la senyalística del parc. Aquests elements ens ajuden a seguir un rumb i a veure clar per on hem de passar, ja que en estar al mig de la natura, a vegades es pot arribar a dubtar. Les tanques, més enllà de la funció d’evitar caigudes a nivells inferiors, ens ajuda a localitzar el camí a certa distància tot i ser de fusta marró i integrar-se en l’ambient.

Reflexió Personal

En el Parc del Secà ens trobem amb un sistema de senyalística adient, clar i entenedor per a l’usuari. El parc té els elements justos per no saturar massa el paisatge i a l’usuari se li dóna informació per poder interactuar amb l’espai, però també la llibertat suficient per gaudir tranquil·lament de la natura.

Els pocs usuaris què em vaig trobar, anaven de cara a la idea en el seu recorregut, exceptuant una parella. Vam començar pel mateix itinerari, ens vam distanciar i vam acabar escollint itineraris diferents, en trobar-nos de cara, van dubtar i em van comentar que no sabien si anaven en direcció correcta, però aquests itineraris no estan pensats per tenir una direcció marcada, sinó que cadascú pot elegir el que més li convinguí. Això pot arribar a confondre a gent que busqui o esperi una ruta més marcada.

Per poder millorar el sistema, s’haurien d’acabar de solucionar certs problemes que poden dificultar l’orientació. Des d’un bon principi, a l’arribada del parc aniria bé senyalitzar els diferents itineraris per deixar clar totes les opcions abans de començar. Com una part més de la senyalística, certes parts dels camins, sobretot les més llunyanes, ens trobem amb un camí desdibuixat, amb moltes herbes i poc clar per on has de seguir.

Introducció

L’espai seleccionat per a dur a terme aquesta primera activitat és el Monestir de Santa Maria de Poblet, situat al terme municipal de Vimbodí i Poblet, a la comarca de la Conca de Barberà.
Fundat l’any 1150, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1991 i és un dels tres monestirs que formen la Ruta del Cister, fet que el converteix en un dels referents del turisme cultural en l’actualitat.

Fa pocs anys que s’ha instal·lat un sistema de senyalització senzill per guiar als visitants en els diferents espais d’aquest entorn per tal que hi puguin interactuar amb llibertat però seguint un ordre de visita. A més, aquests cartells ajuden a identificar les diferents zones visitables i altres espais com restaurants o punts d’informació.
Tot i que amb la situació actual ha fet que es redueixi el nombre de visites, el Monestir de Santa Maria de Poblet rep una gran afluència de visites i, amb aquest sistema de senyalització, s’ha intentat que les visites siguin més fluïdes i no es produeixin aglomeracions de gent dins del recinte.

És un espai molt ampli i envoltat de natura, realment és un espai molt bonic i que transmet molta pau. Al ser un espai molt visitat, disposa d’un pàrquing molt ampli a uns metres per no provocar una aglomeració de vehicles a l’entrada i facilitar l’accés a peu. Durant el recorregut per arribar des de l’entrada al recinte a l’entrada al monestir trobem diferents espais com: una botiga amb productes de la comarca, una oficina de turisme a mode de recepció on trobar informació, una granja cafeteria, un restaurant i el monestir per a visitar, a més d’algunes petites zones verdes amb bancs de fusta i fonts per poder descansar.

El sistema de senyalística

El sistema de senyalística és funcional i minimalista.

Els senyals que trobem són alguns cartells informatius i diversos indicatius dels espais, que ajuden a guiar a l’usuari durant el recorregut. Els senyals que ens indiquen cada espai són panells rectangulars instal·lats al terra i d’una alçada correcta per a que qualsevol usuari els pugui llegir, ja que queden aproximadament a l’alçada dels ulls i no obliguen a l’usuari a fer posicions forçades per a llegir. Estan explicats en 4 idiomes: català, castellà, anglès i francès per a facilitar la comprensió als visitants internacionals. Els panells són de color vermell i amb tipografia en color blanc i la seva lectura és molt fàcil i agradable a la vista, a més, els colors escollits contrasten amb els colors de l’entorn perfectament i no trenquen amb l’estètica del recinte. La tipografia és clara i adequada i va acompanyada de fletxes que indiquen les direccions de cada espai. La seva ubicació permet recórrer l’espai fàcilment i sense pèrdues.

També trobem un mapa del recinte. És bastant clar, distingeix molt bé les zones del recinte diferenciant-les per colors i adjuntant una llegenda per a entendre tota la informació.

Tots els senyals estan bastant ben ubicats i faciliten molt la orientació dins del recinte. Al tractar-se d’un espai molt ampli, considero que la ubicació dels senyals és correcta i ajuda a l’usuari a desplaçar-se per tot el recinte sense crear confusió.

Usuaris

Després de fer una visita a l’espai i analitzar el sistema de senyalística jo mateixa, passo a observar els usuaris que en aquell moment estan visitant el recinte.

Degut a la situació actual, el nombre de visitants s’ha reduït molt, així que resulta més complicat analitzar la interacció dels usuaris amb l’espai. Tot i així, els pocs usuaris que hi ha es mouen amb fluïdesa i amb calma i tranquil·litat, es pot notar com gaudeixen de l’entorn i de la visita. Realment l’entorn és molt agradable. Tots els usuaris consulten els cartells i els senyals per tal de poder guiar-se, i sembla que els entenen perfectament perquè no sembla que tinguin cap problema d’orientació. Entren a l’oficina de turisme a realitzar consultes i, de camí al monestir, alguns d’ells s’assenten als bancs que troben pel camí i observen l’entorn. Per les seves expressions, es pot veure que realment la visita els resulta molt agradable.

Conclusions

Després d’observar tot el recinte i la interacció que hi tenen els usuaris al desplaçar-se en ell, penso que el sistema de senyalística és correcte. Tots els cartells estan ben ubicats, ajuden a l’usuari a orientar-se sense problemes i la seva lectura és clara, àgil i entenedora.

Em sembla que l’elecció de colors i tipografia és encertada, ja que el color destaca però no trenca amb l’harmonia de l’entorn.

El edificio elegido para esta primera PAC es el centro comercial Alcampo de Sant Boi de Llobregat. Es un lugar que, aunque lo tengo relativamente cerca, 20 minutos, nunca había ido.

El edificio construyó en el año 1997 aunque hasta hace bien poco, 2 años, no se terminó de construir el 100% del área asignada, unos 55.000 metros cuadrados, de construcción y es ahora cuando mayor afluencia de tránsito de personas te puedes encontrar debido a los múltiples negocios y lugares de ocio que allí puedes encontrar.El edificio consta en un 75% de su distribución en una sola planta y el otro 25% en dos plantas donde se pueden encontrar los lugares de comida y ocio de la zona.

En esta primera PAC vamos a analizar la señalética del hipermercado Alcampo que se encuentra en su interior.

DESCRIPCIÓN DEL SISTEMA DE SEÑALÉTICA

Ya cuando llegas al parking del centro comercial encontramos en la propia fachada del edificio la señal de identidad del establecimiento en un cartel de dimensiones gigantescas que nos indica inequívocamente la situación del hipermercado y las entradas de acceso.

Ambas entradas llegan a un hall nos muestran justo de frente al fondo los accesos abiertos al hipermercado, pero para ello debemos cruzar una amplia galería a izquierda y derecha en donde se encuentran situados los locales comerciales de los demás negocios del centro comercial.

Cuando llegamos a la entrada del hipermercado, nos encontramos una gran área diáfana de techos altos que facilita la aglomeración de señales de diferente índole que puede llegar confundir al visitante.

A primera vista apreciamos con claridad carteles indicativos de acceso y ubicación de servicios adicionales al hipermercado como son el área de información o ludoteca.

Así mismo, encontramos en la parte superior a una altura y distancia prudencial para que su contenido sea legible, las señales informativas referente a los servicios que el hipermercado ofrece y su horario comercial.

En el suelo encontramos las señales de dirección y distanciamiento integradas en el ecosistema conforme a la normativa COVID. El flujo de usuarios y su comportamiento demuestran que en esta primera parte del trayecto entiende y respeta la información de las señales.

Una vez accedemos al interior del supermercado, lo primero que encontramos con amplios pasillos que facilitan la circulación de los usuarios y a primera vista son alargados carteles promocionales verticales colgados del techo, que no solo nos aporta información sobre la posición de las ofertas, sino que también nos indica la ubicación de los diferentes pasillos del establecimiento.

También podemos encontrar cartelería de gran tamaño completamente visual muy descriptiva que nos indica la ubicación de las diferentes áreas del establecimiento y qué podemos encontrar en su interior.

También encontramos señales informativas de emergencias cada 25 metros claramente identificables y separados de otros carteles para que sean bien visibles en caso de cualquier tipo de incidente.

Si accedemos dentro de cada una de las áreas podremos distinguir varios existen tres tipos de señalización según la según la cantidad de subsecciones que contiene y que nos aportan otro tipo de información de la encontrada hasta ahora.

En las áreas grandes encontramos su división a través de cartelería informativa luminosa separadas entre sí y visibles a 360º, el comportamiento de los usuarios dentro de estás áreas se focalizan en aglomeraciones en puntos muy concretos dejando mucho espacio libre entre ellos.

Por otro lado, existen áreas con un género específico, en este caso hablamos de textil, en el que al propio hipermercado le interesa que el usuario se pierda por sus pasillos y la información que podemos encontrar en las señales son específicas en cuanto a contenido, pero no a ubicación.

Por último, encontramos áreas más específicas en contenido que necesita un refuerzo de señales más descriptivas que ayuden al usuario a encontrar lo que está buscando, es por ello que se usa cartelería para mostrar el inicio y el final de la subsección. En este tipo de subsecciones el usuario suele ser rápido tomando decisiones.

 REFLEXIÓN PERSONAL

Hoy en día nos encontramos en un mundo en que la sociedad vive mayormente influenciada por la multitud de inputs que le rodea y la señalética es la clave. El dónde y el cómo esté reflejada la información hará que el comportamiento de los usuarios se uno u otro ya que, hace mucho tiempo que dejamos de guiarnos por la intuición ye hemos creado la necesidad de que deben informarnos en todo momento hacia dónde vamos, que nos pueden ofrecer y qué nos vamos a encontrar.

En el caso de la señalética dentro de los hipermercados adquiere un valor añadido ya que, su influencia es tan grande que, puede hacer perder o ganar mucho dinero al establecimiento y dependerá de su éxito o fracaso. En pocas palabras, nos encontramos en un entorno en el que más que mantener el cuidado de la información entramos en la rama del marketing y la explotación de la señalética para ello.

Como en el caso anterior, Alcampo ha sabido bien suministrar las dosis de información según el contenido de cada área de tal modo que, vemos claramente cuando le interesa informar detalladamente al usuario para que compre rápido y no pierda el tiempo y cuando hace lo contrario haciendo que el usuario esté un tiempo añadido en el área buscando que adquiera más productos.

Per realitzar aquesta part, he escollit la Biblioteca Bims, és la biblioteca més important de la ciutat (Sabadell), feia molt de temps que no hi anava i amb la situació actual i la feina, ha sigut l’espai que millor accés tenia aquests dies.

L’espai

La Biblioteca Bims s’emplaça en el que antigament era el major establiment industrial de filatura de llana i de teixits estampats de Sabadell, cal dir que Sabadell va ser molt reconegut a tot el país per la seva història tèxtil, per aquest motiu tenim molts “vapors” i naus, restes de la nostra història per tota la ciutat.

L’antic Vapor va ser fundat l’any 1867 per Josep Oriol Badia i Juncà (1815-1876), i projectat pel mestre d’obres José Lacueva i Sanfeliu, va esdevenir un exemple representatiu de vapor tèxtil de doble amplada, amb una planta i pis. És el vapor millor conservat d’acord amb l’estat original, i per això té un gran valor històric. Les finestres són més grans a la planta baixa per aprofitar l’entrada de llum natural i més petites al primer pis, que era emprat com a magatzem. En la seva etapa dedicada a la indústria tèxtil llanera, que mantingué l’activitat fins al primer terç del segle XX, el vapor va gaudir de la seva proximitat amb la via del tren (que encara està situat just enfront) i de la bona comunicació amb la resta d’indústries del riu Ripoll.

La reforma actual és un obre de l’arquitecte Josep Palau Grau i es va inaugurar l’any 2002, consta de més de 4.700 m2 de superfície útil, dividida en tres plantes -dues d’ús públic i una de magatzem-, amb gairebé 400 punts de lectura i treball, una capacitat per a més de 165.000 documents. La construcció interior manté pilars de fosa, sostres de fusta i rajola, coberta d’encavallades de fusta i acabat de teula, que reprodueix l’estructura original. A la planta baixa es troba l’àrea de música i cinema, la zona de diaris i revistes, l’àrea infantil i el servei de préstec. A la primera planta, accessible mitjançant ascensor, hi ha el fons general de coneixement i de ficció, el servei d’accés a internet, el servei d’informació, la sala d’estudi, una aula tecnològica i dues aules de treball i reunió.

Senyalística a l’espai

A la biblioteca Bims els diversos senyals i pictografies que hem trobat, són més explicatives que no tan orientatives. Durant la visita, recorrent l’espai trobem de manera repetida un seguit de pictografies que ens comuniquen pautes de comportament dins de l’espai i informació.

Per altra banda, a nivell orientatiu ens trobem d’altres repartides pels diferents “passadissos”. Hi ha tòtems o cartells que ens informen del contingut que trobarem en aquella secció, i d’altres que ens informen la direcció.

Aquesta manera de fer no tan sols la trobem per indicar el “contingut o categoria” de l’espai, també és utilitzat per informar d’altres serveis que ofereixen com és l’exemple de la següent fotografia on informen del servei de fotocòpies, però que és emprat per d’altres.

A la segona planta, també trobem un tòtem una mica amagat, amb el mapa de l’edifici diferenciant les zones pel seu contingut per tal d’ubicar-se millor; dic una mica amagat perquè es troba just pujar les escales que a priori podria semblar que està molt a la vista, però el dibuix del mapa està “mirant” cap a les sales d’estudi per tant just al pujar et trobes un tòtem negre, no és fins que fas un vol i passes per darrere que t’adones.

No poden faltar altres senyals més generals com és l’exemple dels serveis, sortides d’emergència, etc… on aquest cop si que utilitzen pictografia un cop més com en les primeres que hem exposat.

Reflexió

No entenc com han pogut posar un adhesiu transparent amb el nino blanc sobre un vidre, que el fons és blanc també i òbviament s’ha hagut de posar per escrit amb una bona taca negra.

En resum, tots els usuaris acaben preguntant a informació per allò que vol en comptes de buscar-ho ells, a no ser que es coneguin molt bé l’espai per ser usuaris assidus, i crec que una gran millora seria tenir senyals orientatius a una alçada considerable que no topi amb cap mobiliari i mirant al teu voltant puguis orientar-te de manera àgil, reforçant els textos amb una pictografia que ajudi a l’usuari a “llegir” o ubicar-se a distància i amb una inversió de temps mínima.